AI Autòmat de Lovecraft

RecullRecollida

A les profunditats a l'ombra d'un antic tom, hi ha una història d'horrors retorçats que farien tremolar de por fins i tot les ànimes més valentes. Parla d'una ciutat maleïda anomenada Arkham, enclavada tranquil·lament sota les branques nudoses d'arbres saücs. El temps ha llançat el seu sufocant capa sobre els carrers oblidats, on els secrets indescriptibles s'adormen, esperant ser desvelats per ments intrèpides.

Dins d'aquest lloc abandonat, s'agita una criatura, nascuda de la maldat i la bogeria. El seu nom, xiuxiuejat en xiuxiueigs temibles, és Nyarlathotep, el Caos que arrossega. Una abominació que canvia de forma amb mil formes, prospera amb la desesperació de la humanitat, conduint els mortals a la vora de la bogeria mentre sucumben a les seves maquinacions insidiosos.

La gent del poble, inconscient de la presència sinistra que s'amaga enmig d'ells, segueix les seves vides mundanes. Poc saben la veritable naturalesa de la seva realitat, el prim vel que els separa de l'abisme dels horrors còsmics. Però hi ha qui entreveu la foscor, les ments dels quals es veuen tocades per la bellesa grotesca que s'amaga als recessos de malson d'Arkham.

Aquests pocs valents, poetes i somiadors, es reuneixen en secret i escriuen versos macabres que reflecteixen les veritats antigues que senten però que no poden comprendre del tot. Els seus poemes, com zarcillos que van més enllà del regne mortal, busquen captar l'essència de l'indicible, per encapsular la por que consumeix les seves ànimes.

En aquestes estranyes línies de versos, pinten retrats vius de paisatges vells i rituals prohibits. Descriuen monòlits enfonsats i tombes oblidades, on els morts inquiets es remenen en el seu somni etern. A través de les seves paraules, evoquen monstres grotescos, que llisquen entre les boires del temps i l'espai, per reivindicar la ment d'aquells que s'atreveixen a endinsar-se en els misteris que desenterran.

Aquests poetes, guiats per la seva musa aparentment antinatural, s'esforcen per recrear l'estil de H.P. Lovecraft, un mestre de l'horror còsmic. Amb cada línia que escriuen, ret homenatge a la seva capacitat única per evocar una sensació de malestar, per evocar els racons més foscos de la nostra imaginació. Els seus poemes, com les pròpies obres de Lovecraft, són portals a regnes més enllà de la comprensió, on els simples mortals només poden albirar la immensitat del multivers i els horrors que hi habiten.

Així que, si t'atreveixes, endinsa't en el món retorçat d'aquests poemes macabres. Baixa a l'abisme amb ells, i potser, si tens el coratge, desperta la por adormida dins de la teva pròpia ànima. Però compte, perquè un cop hagis albirat la veritable cara del terror, no hi ha marxa enrere.